dilluns, 21 de setembre de 2015

El millor interès dels menors passa per mantenir una bona relació amb els progenitors en la mesura que sigui possible, i el règim de custòdia compartida és l'aplicable per defecte

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 449/2015

SALA CIVIL, SECCIÓ 1, RECURS DE CASSACIÓ

DATA DE SENTÈNCIA: 15 DE JULIOL DE 2015

                                                               OBJECTE: CUSTÒDIA COMPARTIDA


El rerefons particular del cas consisteix en un procediment de família on ambdues parts sol·liciten que les potestats parentals siguin compartides però que la guàrdia i custòdia sigui individual, adjudicant-se-la cada progenitor a la seva demanda i proposant el règim de visites que es cregué oportú per a l'altre progenitor. Després d'una sentència d'instància favorable a la mare (demandant) però no en tots els seus punts, es presenta recurs d'apel·lació per part del pare (demandat) que és desestimat, confirmant la sentència d'instància. En aquest punt l'apel·lant presenta recurs de cassació adduint el següent:

·         Infracció de l'article 92 del Codi Civil (Espanyol) per aplicació indeguda i incorrecta, a l'empara de l'article 477.2.3 de la LEC, en relació amb l'article 3.1 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Nens de 20 de Novembre de 2011, l'article 39 de la Constitució Espanyola, i l'article 2 de la LO 1/1996 de Protecció del Menor, entenent que entra en contradicció amb la doctrina del TS que consagra l'interès del menor com a principi bàsic que determina l'adopció de la guarda i custòdia compartida d'ambdós progenitors i que ve recollida en les següents sentències del Tribunal Suprem: SSTS de 07 de Juliol de 2011, de 25 de Maig de 2012, de 19 de Juliol de 2013, de 29 d'Abril de 2013 i de 25 de Novembre de 2013.

Un cop admès a tràmit el recurs, la representació processal de la mare presentà un escrit interessant que es desestimés el recurs de l'altre progenitor i sol·licitant la guarda i custòdia individual per a si mateixa. El fiscal, al seu torn, intervingué adherint-se al règim demanat per el recorrent: la custòdia compartida per quinzenes.


La Sala es fa ressò dels canvis jurisprudencials i legals dels últims temps, entén que el millor interès dels menors passa per mantenir una bona relació amb els progenitors en la mesura que sigui possible, i recorda que el règim de custòdia compartida és l'aplicable per defecte, ja que respon millor a les necessitats dels menors, sempre tenint en compte la variada casuística.


Així, el Tribunal Suprem cassa la sentència recorreguda i estableix la custòdia compartida així com un breu pla de parentalitat, deixant algunes qüestions a l'acord dels progenitors.


divendres, 18 de setembre de 2015

Fwd: La modificació de mesures ha de suposar un judici de proporcionalitat entre la capacitat econòmica de l'obligat i la necessitat del receptor.


SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 363/2015

SALA CIVIL, SECCIÓ 1, RECURS DE CASSACIÓ


DATA DE SENTÈNCIA: 17 DE JUNY DE 2015

                                                               OBJECTE: MODIFICACIÓ DE MESURES


El rerefons del cas tracta d'un procediment de mesures establertes en una sentència de divorci, on a través de les diferents instàncies i fins a arribar al Tribunal Suprem, s'intenten modificar per la part actora pels motius que s'expliquen infra.


El primer motiu al·legat és el fet que una de les parts del divorci ha esdevingut de pitjor fortuna, perdent la seva feina i, per tant, la font principal d'ingressos. Així, sol·licita que es suprimeixi la pensió compensatòria i que es redueixin les d'aliments respecte els fills comuns, sol·licitant també que s'inclogui dins aquests imports les despeses ordinàries dels menors.


A través de les instàncies s'admeten parcialment les modificacions proposades, però no de forma suficient per a l'actor, qui interposa recurs de cassació per inaplicació de l'article 146 i 147 del Codi Civil Espanyol.

El Tribunal Suprem fa dos pronunciaments importants:

1.      Citant la STS de 28 de Març de 2014 afirma que el judici de proporcionalitat de l'article 146 correspon als tribunals que resolen les instàncies, i no hi ha d'entrar el Tribunal Suprem si no s'ha vulnerat clarament el mateix o no s'ha raonat lògicament d'acord amb la regla de l'article 146.

 2.      Confirma la sentència recorreguda perquè ha valorat la capacitat de qui ha de prestar aliments i la necessitat de qui els rep.

  Així, es constata el següent criteri del Tribunal Suprem: només una infracció palesa de l'article 146 del Codi Civil Espanyol serà controlat per aquest òrgan, i la modificació de mesures ha de suposar un judici de proporcionalitat entre la capacitat econòmica de l'obligat i la necessitat del receptor. A més, s'entendrà que quan s'hagi realitzat aquest judici en les instàncies oportunes, sempre i quan sigui de forma lògica, el Tribunal Suprem ja no entrarà a debatre la qüestió.