divendres, 17 de juliol de 2015

DOCTRINA “ALIUD PRO ALIO”

En aquest supòsit ens trobem davant una sentència del Tribunal suprem on es

resol el conflicte que és va generar entre les parts, derivada de la compravenda 

d'un soterrani. En aquest cas, els compradors varen sol·licitar la resolució del 

contracte per no ser aquest habitable, a l'estar mal impermeabilitzat, el que 

comportava que es produïssin filtracions i humitats a l'interior. No obstant, la part 

compradora no va poder conèixer els impediments urbanístics com tampoc les 

patologies de la cosa fins el moment en que es va inundar. 

Davant aquest conflicte, es va pronunciar la Sala, considerant que realment s'havia 

venut un immoble –no un altre cosa– i que aquest no era habitable; el que 

significava que no estava destinat per viure.

Fent referència al cas que tenim enfront, el contracte de compravenda entre les 

parts mostra de forma clara la doctrina "Aliud Pro Alio", la qual entén que el fet de 

vendre una cosa com a habitatge, quan no és habitable, és Aliud Pro Alio.  

A més, al haver-hi un incompliment essencial del contracte, aquest dona lloc a la 

seva resolució, el que comporta una ineficàcia sobrevinguda amb efectes ex tunc, i 

una indemnització per danys i perjudicis; els quals han produït un dany a la part 

compradora i un perjudici a la seva economia. 

Així, una vegada examinat el contracte i la prova, varen considerar que es s'havia 

venut una cosa que a priori sembla apte per viure, però que va resultar no ser-ho. 

En mode de conclusió, ens trobem davant una sentència que declara 

l'incompliment del contracte de compravenda, al ser un cas clar d'incompliment 

essencial del contracte, el qual dona lloc a la seva resolució, segons el que disposa 

l'article 1124 del Codi Civil; al no  ser hàbil l'objecte venut per complir la finalitat 

per la qual havia estat adquirit i com a conseqüència, generar una insatisfacció al 

comprador. I en segon lloc, s'haurà de retornar la cosa al seu estat original, 

cancel·lant la hipoteca sobre la finca, prèvia la seva devolució al venedor.


dimarts, 14 de juliol de 2015

Valor de les declaracions a comissaria

Penal: EL TRIBUNAL SUPREM ACLARA EL CRITERI SOBRE VALOR PROVATORI DE LES DECLARACIONS A COMISSARIA

La Sala del Penal del Tribunal Suprem recentment en data 03 de Juny de 2015 va decidir per una majoria de 12 vots a 5 acollir-se el criteri que ha anat fixant el Tribunal Constitucional sobre la matèria.

Així doncs la doctrina del Tribunal Constitucional va reiterar que les declaracions davant els funcionaris de la policia no corroborades en seu judicial només tindran valor provatori si es confirma aquesta informació per altres dades objectives.

El Tribunal Suprem anava seguint una pauta marcada d'un Ple de 2006 pel qual es donava validesa a les declaracions dels detinguts sempre i quan els policies que havien practicat l'interrogatori corroboressin el contingut de la mateixa compareixent a la vista oral.

Aquest extrem és el que el Tribunal Suprem descarta adoptant per tant el criteri de la doctrina constitucional de forma que no es consideraran vàlides com a proves els atestats policials no corroborats en seu judicial sempre i quan no estiguin confirmats per altres dades objectives.

Per tant aquestes declaracions no poden operar com a mitjans de prova ni ser contrastades pel 714 LeCrim -"Cuando la declaración del testigo en el juicio oral no sea conforme en lo sustancial con la prestada en el sumario podrá pedirse la lectura de ésta por cualquiera de las partes.
Después de leída, el Presidente invitará al testigo a que explique la diferencia o contradicción que entre sus declaraciones se observe."- ni utilitzar-se com a prova preconstituïda , article 730 LeCrim -"Podrán también leerse a instancia de cualquiera de las partes las diligencias practicadas en el sumario, que, por causas independientes de la voluntad de aquellas, no puedan ser reproducidas en el juicio oral."- ni tan sols incorporar-les a través de la crida com a testimonis dels agents policials que les van recollir.

En tot cas, quan les dades objectives contingudes dins la declaració d'autoinculpació siguin acreditats com a veraços per vertaders mitjans de prova, el coneixement d'aquestes dades per el declarant evidenciant l'autoinculpació pot constituir un fet base per legítims i lògiques inferències, per constatar la validesa i el contingut de la declaració policial hauran de prestar testimoni en el judici els agents policials que ho varen presenciar.

Des de Girolex considerem que aquest acord si bé no ens resol l'eterna discussió sobre la problemàtica reiterada de les declaracions a comissaria -en referència a l'entrevista prèvia de l'advocat amb el detingut, veure Directiva 2013/48/UE- reforça les garanties del detingut.
En tot cas, s'aconsella no declarar mai en dependències policials per poder garantir una millor assistència lletrada.
Si teniu algun dubte sobre procediments penals us podeu posar en contacte amb nosaltres per correu-e, telèfon o Facebook.